Sant Crist de Piera

Història

Foto en detall de l’antiga imatge del Sant Crist.

Restes de l’antiga imatge.

Foto en detall de la nova imatge del Sant Crist.

La Vila de Piera és antiquíssima. Segons excavacions arqueològiques, sembla que la població fou construïda en temps dels cartaginesos, 334 anys abans de Crist, essent aleshores un petit poblat ibèric, formant part de la regió dels laquetans.

Els romans l’anomenaren Castrum Apiària, i més tard fou fortalesa dels gods, dels moros i dels reconquistadors. Entorn del castell de Piera neix, doncs, la vida parroquial i la vida municipal.

El nom d’Apiària ve del llatí “apis”, que significa: abella. Apiàrium: abell i Apiària: abellar. Antigament existien en aquesta zona l’Apiària major i l’Apiària menor. Consegüentment el castell s’anomenava: castrum Apiària i l’Església: Santa Maria d’Apiària, fins arribar a la corrupció dels noms a partir del s. XVI Apiària: Apiera: Piera.

Segons documents antics l’Església de Piera (la tercera en construcció) fou consagrada el 17 de novembre de 1260 pel Bisbe de Barcelona, Arnald de Gurb, amb l’assistència del Rei Jaume I, i d’altres personatges de la Cort i poble en pes.

Cap a finals del 1200 fou edificat l’Hospital dels pobres. Després en ell, s’hi construí la capella de Sant Francesc d’Assís. L’Hospital dels pobres s’anomenà des d’aleshores: Hospital de Sant Francesc. En el s. XVI s’hi establiren els Frares Trinitaris, redemptors de captius que ja en temps del Sant fundador s’havien localitzat en aquesta vila. En efecte, cap a l’any 1205, Sant Joan de Mata va fundar el Convent de Piera, situat als afores de la vila.

De l’antic Hospital de Sant Francesc va sortir la prodigiosa imatge del Sant Crist de Piera, que compta en la seva tradició amb més de 700 anys de pública veneració.

La tradició afirma que a Piera i comarca, sofrint una terrible sequedat de dos anys i atribolats per una fam i misèria espantoses, un jove pelegrí en passar per Santa Creu de Creixà, aleshores terme de Piera, va trucar a la porta de la casa d’una dona vídua i pobra, però molt pietosa, anomenada Maria Lleopart o Lleoparda, demanant-li almoina. Trobant-se ella en tan greu necessitat li digué que no el podia socórrer, que no tenia ni un mos de pa. El pelegrí li va contestar que el Senyor, compadit, faria ploure l’aigua necessària si es portava en pública i solemne processó de rogatives una imatge incògnita de Crist Crucificat que trobarien a l’Hospital de la vila de Piera. I per confirmar aquesta veritat li demana que vagi a la pastera on trobarà quelcom per menjar. La pietosa dona sabia bé que no hi havia res, però, davant la instància del pelegrí, hi anà i va trobar un pa. En aquest moment desaparegué el pelegrí, que es creu que fou un àngel. Admirada d’aquest fet vingué a la vila de Piera a assabentar-ho al rector i al batlle. Comprovat el cas, ho exposaren al Bisbe de Barcelona i es féu la 1.ª gran rogativa. A ella es congregaren tots els pobles veïns de la comarca i altres. I no els faltà l’aigua tan necessària, per intercessió d’aquesta venerada imatge.

Des de l’any 1688, Piera celebra, pel 28 d’abril, el Vot de poble, en reconeixement per la deslliurança de la plaga de la llagosta que tants estralls havia fet a bona part de Catalunya. D’ençà d’aleshores s’ha anat reafirmant i es va celebrant cada any aquesta pietosa veneració.

El Sant Crist s’ha tret únicament en comptades ocasions pels carrers de la vila, i sempre ha esdevingut un moment solemne de fe en la seva protecció i una veritable pregària. La darrera treta del Sant Crist fou l’any 1924.

Les vicissituds de la guerra civil del nostre segle comportaren la destrucció de la venerada imatge. Però la fe en el mateix Crist, en féu néixer una de nova, la qual, encara que distinta de l’anterior, enllaça la fe dels nostres avantpassats amb la nostra fe i amb la fe de les generacions futures. Amb aquesta mateixa fe es treu la venerada imatge pels carrers de la vila el dia 28 d’abril de l’any 1988, tot celebrant joiosament el III Centenari del Vot de poble de Piera, i el dia 28 d’abril de l’any 2000.

Extret de l’edició en facsímil dels Goigs del Sant Crist.Editat el 28 d’abril de 1988.